La Fundació

El naixement de Caixa Sabadell, va estar motivat per l’interès d’un grup de promotors, encapçalat per Pere Turull Sallent, que va intuir el paper que tindria una caixa d’estalvis per al futur desenvolupament del país i de la ciutat, el foment de l’estalvi i la seva canalització a través d’una entitat financera pròpia. Els tràmits es van iniciar el 1858, i l’any següent, concretament el 6 de gener de 1859, es va fundar la Caixa d’Estalvis de Sabadell.

Des dels seus inicis, Caixa Sabadell va tenir la funció de fomentar l’estalvi entre les classes populars, educant en els valors propis de l’ètica burgesa, que va cobrar un fort impuls gràcies a la revolució industrial del segle XIX.Des d’un principi, l’activitat de l’entitat es va basar en donar rendiment als impositors, que pertanyien majoritàriament a les classes treballadores, alhora que feia possible el creixement propi de l’entitat. Aquest creixement implicava la recerca de nous emplaçaments i la necessitat d’ampliar personal i horaris. Així, el 1886 es va iniciar la construcció d’una nova seu central de l’entitat, actual seu de la Fundació Sabadell 1859. El rei Alfons XIII va ser l’encarregat de posar la primera pedra d’aquesta joia modernista, obra de l’arquitecte Jeroni Martorell i coneguda amb el nom de Palau de l’Estalvi, que va ser inaugurada el 1916.

El 1910 es va construir l’edifici, també modernista, destinat a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis, que en l’actualitat és la seu de l’Espai Cultura de la Fundació Sabadell 1859.Amb el pas del temps es van generar unes reserves econòmiques susceptibles d’esdevenir actuacions per als sectors menys afavorits de la societat; van ser els orígens de l’Obra Social  de Caixa Sabadell.

El 1928, es va fundar la Biblioteca de Caixa Sabadell, la primera de la ciutat de Sabadell i un important referent cultural entre els ciutadans. El 1930 es va instituir la Festa del Llibre amb motiu de la diada de Sant Jordi, i encara avui es manté viva a la memòria de molts sabadellencs l’emoció de ser nens i anar a la biblioteca a recollir un llibre durant aquesta festa en fer una imposició -els seus primers estalvis-. Més endavant, seguint aquest esperit, es va instaurar el premi Sant Joan de novel·la, que s’ha convertit en una de les cites emblemàtiques anuals de la cultura catalana.

Tot i la recessió general del país durant la postguerra, l’economia local vivia un moment de dinamització. La ciutat de Sabadell, però, no tenia inversions suficients en infraestructures, habitatge, educació i atenció sanitària que donessin resposta a la gran massa de persones procedents majoritàriament del sud d’Espanya, atretes per la demanda de mà d’obra per part de la indústria i la construcció. Caixa Sabadell va intentar resoldre part d’aquestes mancances: sanitat, infància i vellesa van ser els seus principals preocupacions. Per aquesta tasca, l’Ajuntament de Sabadell li va concedir la Medalla d’Or de la Ciutat, al 1945.

La tasca de l’Obra Social, intrínseca a l’entitat des dels seus orígens va cristal·litzar durant la dècada de 1960 al Centre d’Estudis Socials, la Clínica Infantil del Nen Jesús, l’escola d’infermeres, l’adquisició del bosc i masia de Can Deu per salvar-los de l’especulació immobiliària o la realització de cursos de llengua catalana per a adults.

Des de mitjans dels anys noranta, l’Obra Social de Caixa Sabadell dedicà una atenció prioritària a les accions de caràcter assistencial, fent una obra complementària que singularitzà l’entitat. Les àrees preferents de la seva actuació en aquesta època van ser l’assistència social, la cultura, la formació i investigació i el medi ambient.

La façana principal de l’edifici es resol mitjançant la composició de tres cossos d’amplada similar. El cos central, que sobresurt de la línia de façana, es remata amb un frontó de perfil traçat amb línies lleugerament corbes que pot inscriure’s en un triangle equilàter, el qual, en sobresortir en alçada dels cossos laterals, denota els pendents de la coberta.

La solemnitat de l’entrada a l’edifici es configura, a la planta baixa, per un conjunt de tres arcs: un de central i altres dos als costats. Estan separats per robustes columnes amb el fust i el capitell esculturats i, en la planta pis, per un gran finestral de tres arcs lobulats amb una escultura a cada costat i una àmplia balconada sostinguda per robustos permòdols. Els cossos laterals són més senzills, tot i el divers i acurat disseny de les obertures, pensat per trencar la simetria que el cos central imposa. El conjunt de la façana s’unifica per la cornisa traçada al nivell de la llosa de la balconada, per les treballades reixes de ferro forjat i pel recurs a la pedra com a principal material de construcció. Entre els elements que la conformen, destaquen:

• 
  Els capitells dels arcs d’entrada, esculturats amb temes vegetals, florals i figures que representen ocupacions tradicionals; en el de la dreta, el segador, el forner, la pagesa i la puntaire, i en el de l’esquerra, la cosidora, la filadora, el terrisser, i el forjador. Són obra de l’escultor Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 1864-1934) de l’any 1906.
• 
  Les escultures al·legòriques del treball i la virtut, realitzades per l’escultor Josep Llimona i Bruguera (Barcelona, 1864-1934), l’any 1908.
• 
  La clau de l’arc d’entrada i el relleu, situat en el cos de la dreta de la façana, esculturats respectivament amb els motius simbòlics de la guardiola i el llibre, que representen l’estalvi i la cultura.
• 
  Les falses gàrgoles en forma de llagosta.
• 
  El disseny i el treball de les reixes de ferro forjat.
• 
  Els relleus al·legòrics al treball tradicional masculí i femení, i amb marcades referències a l’estalvi i la lectura realitzats per l’escultor Sebastià Badia l’any 1952.

La planta baixa s’estructura a partir de dos espais situats l’un a continuació de l’altre seguint l’eix longitudinal de l’edifici. Aquests espais són: l’antic vestíbul principal i el pati Turull.L’actual pati d’operacions és el resultat de les obres de reforma i d’ampliació del vestíbul principal de l’edifici, realitzades els anys 1952 i 1964. Aquest espai, de planta de tres naus separades per columnes i coberta per voltes de creueria sostingudes per arcs, comunicava el carrer amb l’interior de l’edifici i servia d’accés als espais més oberts al públic, com la Biblioteca i les oficines, ubicats, respectivament, als seus costats.

El vestíbul principal de l’edifici original es pot avui reconèixer en les columnes amb els capitells esculturats amb temes vegetals per l’escultor Josep M. Barnadas i Mestres (Barcelona 1867 – Alella 1939), els arcs, les voltes de creueria amb esgrafiats a l’intradós i en els contraforts de les parets laterals convertits en pilastres per les reformes.

Des del pati d’operacions, i per un espai presidit per dues altes columnes que sostenen una biga metàl·lica disposada a manera d’alquitrau, s’accedeix al pati Turull. Aquest espai, de planta quadrada i amb parets que arriben fins a la coberta, on sostenen una claraboia de la mateixa dimensió que la planta, és encara avui el nucli principal de l’edifici pel que fa a les funcions pràctiques de ventilació i il·luminació, i les funcions simbòliques de comunicació entre l’espai obert al públic i el d’accés més restringit, amb els despatxos de direcció, la Sala del Consell i el Saló modernista. El seu disseny l’apropa als patis dels palaus catalans de l’època gòtica, amb la majestuosa escala traçada a un costat.

Al seu centre, i amb perspectiva des del pati d’operacions seguint l’eix central de l’edifici, s’alça el monument dedicat a Pere Turull i Sallent, principal promotor de Caixa Sabadell, traçat a manera de columna honorífica damunt d’un pedestal, que proporciona al pati Turull les característiques d’un espai urbà. Dels elements situats en aquest espai cal destacar:

• 
  L’àmplia i pausada escala de pedra de dos trams, el primer descobert i el segon aixoplugat sota voltes sostingudes per una sèrie de columnes i arcs rampants.
• 
  El treball de la pedra a les columnes, els capitells i la barana de l’escala.
• 
  Els fanals de ferro forjat.
• 
  La claraboia de vitralls, reformada l’any 1966 amb les procedents del sostre de l’antiga Biblioteca.
• 
  Els estucs i esgrafiats de les parets i les voltes de l’escala, amb temes geomètrics i florals i motius que simbolitzen l’estalvi i la cultura.
• 
  El monument a Pere Turull i Sallent, realitzat segons el projecte de Jeroni Martorell. Les figures al·legòriques són obra de l’escultor Manuel Fuxà i Leal (Barcelona 1850-1927) i el bust que corona la columna honorífica del també escultor Ismael Smith i Marí (Barcelona 1886 – Nova York 1972).
• 
  Les plaques de bronze commemoratives de la creació de Caixa Sabadell, col·locades el 1934, any de la celebració de 75è aniversari, així com la placa de marbre commemorativa del 150è aniversari de l’entitat, descoberta pels Prínceps d’Astúries.

Per l’escala del pati Turull s’accedeix a la planta pis, i es penetra al Saló per una decorada sala, emmarcada per un gran arc rebaixat. L’arquitectura del Saló modernista configura un gran i lluminós espai de tres naus separades per columnes i arcs parabòlics. La nau central és més llarga, ampla i alta que les naus laterals, la qual cosa permet que la llum penetri a través d’amplis finestrals oberts a les parets dels costats i que sobresurten dels terrats que cobreeixen les naus laterals.

La coberta a dues aigües de la nau central se sosté en arcs parabòlics, els quals, traçats transversalment a l’eix de la nau i atirantats per l’absència de contraforts laterals, transmeten les càrregues a les columnes.

La major llargada en planta de la nau central respecte de les laterals, i el recurs a una paret sostinguda per arcs i pilastres, que tanca a mitja alçada l’espai central prop del tester, en configura la capçalera, espai de proporcions més reduïdes on se situa la presidència. Al tester oposat, i sobre la sala d’accés al Saló, hi ha una tribuna des de la qual, i a través d’una gran obertura de tres arcs, hi ha vista directa a la imponent nau central. Al Saló modernista es manifesten rellevants mostres d’arts aplicades, com ara:

• 
  Les columnes de fust de marbre i pedra calcària amb els capitells esculturats amb temes florals i motius simbòlics de l’estalvi i la cultura.
• 
  L’esgrafiat dels arcs, el treball de forja dels tirants de ferro i la decoració en relleu del sostre, que integra tot el conjunt com si fos un sol element.
• 
  El paviment de lloses de marbre i mostres de mosaics amb temes florals i motius heràldics i simbòlics de l’estalvi i la cultura, fetes a l’estil romà per la casa Mario Maragliano Navone.
• 
  El conjunt de tres vitralls de la capçalera, pintats al foc amb composicions al·legòriques del comerç, de la indústria i de l’argricultura, i el rosetó de vitralls de composició abstracta, obrats per la casa H.J. Maumejean.
• 
  El conjunt de cinc vitralls de la sala d’accés al Saló, pintats al foc amb composicions al·legòriques de Catalunya i la representació de personatges con el rei Jaume I, l’arquebisbe Torres Amat de Palou i l’economista il·lustrat Antoni de Capmany i de Montpalau, obrats per la casa Rigalt i Cia. segons els dibuixos del pintor J. Pey i   Farriol (Barcelona 1875-1956).
• 
  La composició floral que emmarca l’escut de la ciutat en el conjunt de tres vitralls de la tribuna.
• 
  Les composicions florals dels vitralls de les obertures laterals de la nau central i de la façana principal.
• 
  Els estucs i esgrafiats amb temes florals i representacions al·legòriques de les ciències i les arts.
• 
  Les composicions pictòriques del pintor i gravador Ricard Marlet i Saret (Sabadell 1896 – Matadepera 1976), l’any 1943, que omplen els espais motllurats entre arcs i representen activitats de l’Obra Social.