La ciència del joc
Descripció

Les societats han jugat sempre, però el joc ocupa l’oci de manera especialment significativa només quan les necessitats bàsiques han estat cobertes.

En un primer moment, el paper secundari del joc i les joguines fa que el seu vincle amb la tecnologia sigui bàsic o tingui a veure amb la simple transformació i aprofitament de la tecnologia més elemental i vigent.

Aquest fet s’ha vist trastocat al final del segle XX, quan l’oci ha esdevingut una veritable indústria que mou grans quantitats de diners i recursos de tota mena. El joc, aleshores, estableix una relació permanent amb la tecnologia d’avantguarda, amb l’objectiu d’oferir als jugadors experiències noves.

Els objectes que s’usen per jugar, per senzills que siguin, es basen en principis científics elementals, i segons la complexitat i les seves relacions podem classificar-los en tres grans àmbits:

Ciència a la natura:

Són joguines simples, compostes per només un element que exigeix que el jugador utilitzi les lleis científiques amb habilitat.

Ciència en moviment:

Són joguines basades en màquines que posen en relació elements simples per crear un mecanisme complex que el jugador utilitza per generar un desplaçament a partir de conceptes científics.

Ciència robòtica i digital:

Són els jocs o joguines basades en la tecnologia digital, per a comprensió de la qual fins fa no massa requeria d’un alt nivell de coneixements, i per aquesta raó el jugador només hi accedia com a mer usuari de les aplicacions lúdiques.

Comissariada per Xavier de Gea.

Horari:

Dijous i divendres de 17 a 20 h
Dissabte d'11 a 14 h i de 17 a 20.30 h
Diumenge d'11 a 14 h

Materials de l'exposició:

1. Fricció
2. Baldufes
3. Aire
4. Elasticitat
5. Autòmats
6. Palanques
7. Ones
8. Engranatges
9. Politges
10. Robòtica
11. Multimèdia
12. RV i RA

Instruccions:

1. Aire
2. Baldufa
3. Bozo bozo
4. Espantador
5. QR Patacons  
6. Realitat augmentada
7. KamiSumo I senzill
8. Kamisumo II amb Origami