L’edifici de l’Espai Cultura Fundació 1859, que va allotjar l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis durant cinquanta anys, té planta rectangular i una llarga façana al carrer. Consta de soterrani, planta baixa i de dues plantes pis, i la coberta és a dues aigües. Una testera és plana i l’altra acaba amb una alta torre cilíndrica que sobresurt en alçada de la coberta de la resta de l’edifici i és rematada per una coberta cònica que allotja una àmplia escala de traçat helicoidal que comunica el vestíbul d’entrada, situat a la planta baixa, amb les plantes pis. Les aules són il·luminades a través de grans finestrals oberts a la façana del carrer i estan comunicades per un llarg passadís que corre per l’interior de la façana del jardí. La construcció que allotjava els tallers fa conjunt amb l’edifici, se situa fent angle amb el tester pla, té la coberta de dent de serra sostinguda per bigues compostes de perfils metàl·lics reblats i és il·luminada pels laterals de la coberta.

La composició de la façana del carrer es resol mitjançant cossos de les mateixes proporcions, però amb obertures de traçat divers, disposats de manera alternada i lleugerament entrats respecte de la línia de la façana. El conjunt s’unifica amb la torre per una lògica horitzontal, realçada pel sòcol de pedra, el maó vist en la planta baixa i l’estucat en les plantes pis. Un potent ràfec que ressegueix les estructures en forma de mansarda, formades pels grans finestrals de la planta segona i el vessant de la coberta, conforma tres grans barbacanes triangulars. La composició de la torre ressalta la verticalitat, amb obertures llargues i estretes, disposades en alçada progressiva, que permeten endevinar el traçat de l’escala, i altres de dimensió més acusada, disposades juntes i a un mateix nivell de l’únic pis del capdamunt, alleugeren i proporcionen esveltesa al cos cilíndric, el qual, rematat per la coberta cònica aixecada sobre un ampli i potent ràfec, conforma una singular presència urbana.

També cal fer menció d’altres elements com ara l’arc, la columna i el capitell del vestíbul d’entrada, l’àmplia escala helicoidal, i el disseny i el treball de forja de la seva barana. Al vestíbul hi ha exposat el quadre L’Onze de Setembre de 1714, d’Antoni Estruch (1872-1957), que interpreta el moment en què el conseller en cap Rafael Casanova queia ferit enarborant la bandera de Santa Eulàlia en defensa del baluard de Portal Nou.

El patrimoni arquitectònic de la Fundació 1859 Caixa Sabadell està reconegut i distingit per diversos organismes oficials, així doncs, els tres principals equipaments de la Fundació estan protegits pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell.

D’altra banda, l’edifici seu de la Fundació i l’Espai Cultura Fundació 1859 estan catalogats com a Patrimoni Cultural Arquitectònic per la Generalitat de Catalunya i formen part de la Ruta Europea del Modernisme.

Per últim, com a part del compromís de la Fundació per donar a conèixer el seu patrimoni els edificis de la Fundació formen part del programa Catalunya Convention Bureau, i tant el Museu de la Vida al Camp a l’Espai Natura Fundació 1859 com els auditoris i aules de l’Espai Cultura Fundació 1859 estan adherits al programa Biosphere, que reconeix els establiments compromesos amb el turisme responsable.