espai_cultura03

L’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859

L’edifici té planta rectangular i una llarga façana al carrer. Consta de soterrani, planta baixa i de dues plantes pis, i la coberta és a dues aigües. Un tester és pla i l’altre acaba amb una alta torre cilíndrica que sobresurt en alçada de la coberta de la resta de l’edifici i és rematada per una coberta cònica que allotja una àmplia escala de traçat helicoïdal que comunica el vestíbul d’entrada, situat a la planta baixa, amb les plantes pis. Les aules són il·luminades a través de grans finestrals oberts a la façana del carrer i estan comunicades per un llarg passadís que corre per l’interior de la façana del jardí. La construcció que allotjava els tallers fa conjunt amb l’edifici, se situa fent angle amb el tester pla, té la coberta de dent de serra sostinguda per bigues compostes de perfils metàl·lics roblonats i és il·luminada pels laterals de la coberta.

La composició de la façana del carrer es resol mitjançant cossos de les mateixes proporcions, però amb obertures de traçat divers, disposats de manera alternada i lleugerament entrats respecte de la línia de la façana. El conjunt s’unifica amb la torre per una lògica horitzontal, realçada pel sòcol de pedra, el maó vist en la planta baixa i l’estucat en les plantes pis. Un potent ràfec que ressegueix les estructures en forma de mansarda, formades pels grans finestrals de la planta segona i el vessant de la coberta, conforma tres grans barbacanes triangulars. La composició de la torre ressalta la verticalitat, amb obertures llargues i estretes, disposades en alçada progressiva, que permeten endevinar el traçat de l’escala, i altres de dimensió més acusada, disposades juntes i a un mateix nivell de l’únic pis del capdamunt, alleugeren i proporcionen esveltesa al cos cilíndric, el qual, rematat per la coberta cònica aixecada sobre un ampli i potent ràfec, conforma una singular presència urbana.

D’aquest edifici, que va allotjar l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis durant cinquanta anys, tambe cal fer menció d’altres elements com ara l’arc, la columna i el capitell del vestíbul d’entrada, l’àmplia escala helicoïdal, i el disseny i el treball de forja de la seva barana. Al vestíbul hi ha exposat el quadre L’11 de setembre de 1714, d’Antoni Estruch (1872-1957), que interpreta el moment en què el conseller en cap Rafael Casanova queia ferit enarborant la bandera de Santa Eulàlia en defensa del baluard de Portal Nou.